És difícil parlar d’aquells amb els quals has compartit tants moments, però, val la pena quan te n’adones que ja han passat els anys i que les properes vacances seran molt especials per a Enrique, així que com algú diria: ¡Vayamos jubilosos!.

Per al bon professor, l’ensenyament no té sentit si no genera una influència permanent i important en els alumnes, en la seua manera d’actuar i sentir, tractant d’entusiasmar-los, plantejant nous reptes i mostrant-se sempre ben a prop, des del respecte i l’amabilitat.

Va arribar al centre lluint la seua barba-roja, el seu particular sentit de l’humor i la seua passió per l’ensenyament, allà per l’any 1977. Cinc anys després, Enrique Ferrando va ser elegit Director del Centre per votació de tota la comunitat educativa. Recolzat per Julian Marrades, Silvia Marqués i Carlos Pérez, va posar en marxa els primers consells escolars estimulats per la recent establida democràcia. Més endavant, amb José Ángel Rubio i Josep Chiralt, va continuar la seua tasca, mantenint sempre intacte el seu sentit de justícia, igualtat i consens. Tal va ser la seua implicació en el projecte educatiu que va convertir el centre en la seua casa i el claustre en la seua família (¿eh, Henry?, ¡pues no le has tirao horas ni ná…!), i així durant vint anys, sempre proper i dialogant amb alumnes i companys, qualitats aquestes que ha continuat conreant en deixar el càrrec.

            Després d’acompanyar tants dies la vida de tants alumnes des de l’entrega i l’amabilitat, un bon professors deixa l’escola, per continuar converses amb amics i companys en altres escenaris. Com deia Pascal: “La felicitat total de l’home consisteix en gaudir de l’estima dels altres”. I tu vas carregat d’estima nostra com sempre ens has fet arribar la vostra. Et desitgem que gaudisques de les pròximes vacances i esperem veure´t sempre.